CINQUENA GENERACIÓ

En vista de la accelerada marxa de la microelectrònica, la societat industrial s’ha donat a la tasca de posar també a aquesta altura el desenvolupament del programari i els sistemes amb què es manegen els ordinadors. Sorgeix la competència internacional pel domini del mercat de la computació, en la qual es perfilen dos líders que, però, no han pogut assolir el nivell que es desitja: la capacitat de comunicar-se amb l’ordinador en un llenguatge més quotidià i no a través de codis o llenguatges de control especialitzats

Japó va llançar el 1983 l’anomenat “programa de la cinquena generació de computadores”, amb els objectius explícits de produir màquines amb innovacions reals en els criteris esmentats. I als Estats Units ja està en activitat un programa en desenvolupament que persegueix objectius semblants, que poden resumir-se de la següent manera:

• Es desenvolupen les microordinadors, és a dir, ordinadors personals o PC.
• Es desenvolupen els superordinadors

Considerant els avenços tecnològics en l’àrea de la informàtica i de la computació, es podrien precisar algunes dates i característiques pròpies del que s’anomena la cinquena generació d’ordinadors, la qual es va estendre des de l’any 1982 fins a l’any 1989

En aquesta generació d’ordinadors es viu una era en la qual la majoria de les coses són controlades per diferents tipus de màquines. Aquestes ordinadors es basen en una intel·ligència artificial molt sofisticada. Així mateix, utilitzen diversos CPU per tenir una velocitat de maneig de la informació més ràpid